NO ME RAYES / Jq. Ruiz Millet

«No me rayes» a AMAZON

Professors:

La situació es va anar fent molt violenta. La Pati ja m'havia amenaçat en acabar la classe, advertint-me que si m'atrevia a fer-los un comunicat estava perdut. A la setmana tot s'havia embolicat. Em van preguntar, com si res, com a curiositat humana, quants fills tenia; després em van dir que m'anés buscant una altre feina, que m'anava a l'atur. Em donaven una opció: que confessés. Que confessés?… què.

"Fumando en clase", págs. 20-21

Atracaments:

—Ves cap a avall! —li va dir.

Ens canviem a les escales mecàniques, ho vam agafar entre els dos i ens vam asseure amb ell a esperar que passés el comboi i es buidés l'andana. Després ens col·loquem just darrere de les càmeres:

—Ràpid! La jaqueta!

La hi va treure, vam tornar al banc i li vam retornar el que hi havia en les butxaques: una targeta de metro, uns papers, dos mil peles i uns guants. I ens quedem parlant una estona.

—A que fot.

—Ja veus!

—No diguis res. Però res a ningú!

—No me la prengueu, si us plau, que és de la meva germana.

—Si vols anar a buscar-la, vés a Sant Roc, que és un barri molt xungo.

Ens pugem al següent metre i el deixem aquí tirat.

"La primera Alpha", págs. 99-100

Espiritisme:

—Ei, està bé aquesta ouija? —un paper amb una estrella de moltes puntes i números al voltant.

—Per què vols saber-ho?

—Perquè la meva germana, la d'onze —diu L’Escalfabraguetes, és a dir la Lorena, a l'hora del pati—, porta un mes fent-la i vull saber si corre perill amb aquest tauler, perquè em sembla molt rar.

—Està malament.

I li vaig fer la nostra, no sense advertir-li que tot espiritisme és dolent.

"Espiritismo", pág. 71

Buscar-se la vida:

A la setmana següent em citen al carrer Avinguda Primavera, que està més lluny que sa puta mare. Més de tres quarts d'hora caminant. Vaig preguntant per l'escola taller perquè no m'empano. Entro directe perquè són les onze i ja és l'hora. Busco entre el pavellons: el Pavelló de Cambrers, un altre de Construcció, fins que per fi trobo el de Pintors. La senyora d'Informació em fa pujar cap a dalt. Ja estan fent el test. En la taula hi ha una carpeta de doble fulla on et demanen les teves dades personals, que per què vols fer escola taller, que per què aquest ofici… per a això tens un quart d'hora. I, després, la fulla que «mata al gat», la del test psicotècnic, que va d'una sèrie de fitxes de dominó que et menja molt el tarro i acabes veient fitxes per tot arreu.

"Buscarse la vida", pág. 167